 |
2. Kampala vers Murchison Falls |
El programa per avui és: Desdejuni i sortida per carretera direcció nord-oest cap al Parc Nacional Murchinson Falls; de camí, visita de la Reserva de Ziwa dels rinoceronts blancs. Parada per dinar i visita a la cascada. Arribada i trasllat a l’hotel Paraa Safari Lodge.
Parc nacional de les cascades Murchison, l'àrea protegida més gran d’Uganda, d’una extensió de 3.840Km2. El riu Nil Vittoria travessa el parc. Veurem la cascada des de dalt i veurem com el riu es fa estret en un congost rocós de set metres d’ample. Caiguda d’aigua des de 43 m.
Mar i Bernat esmorzant a l'Hotel Protea
Hotel Protea. Són les sis del matí i estem esmorzant. L'hotel és fabulós però només l'hem gaudit unes poques hores, recomanable 100 x 100. El New Vision informa de les noves de Kampala i Uganda en general.
Conductor sense volant
Sortim de Kampala en direcció a Murchison Falls. Són poc més de les 7 del matí i, com és habitual als països de l'Est d'Àfrica, una munió d'escolars uniformats caminen una bona estona per arribar a les seves escoles. La contaminació ambiental és molt important a la ciutat a causa de la mala carburació dels vehicles.
Matatus, mototaxis, bicitaxis, a peu ...
Un cop sortim dels embussos de la ciutat de Kampala, la circulació és més fluida i tot és ple de vehicles que fan de transport de passatgers, ja siguin els Bus de gran distància, els populars matatus que són furgonetes taxi, les mototaxis, les bicitaxis... Els que no es poden permetre el luxe van a peu.
Omplint els dos dipòsits del Land Cruiser
Abans de posar el rumb definitiu cap a les entranyes d'Uganda, David fa una parada per omplir els 2 dipòsits del legendari Land Cruiser i carregar una caixa d'ampolles d'aigua. Esperem tenir pocs contratemps de tipus mecànic o tècnic i aprofitem per pendre un refresc i fer de paparazzis en aquest món tan diferent que tant ens meravella.
Els negocis es fan al carrer, això és Àfrica
A Àfrica les distàncies no es mesuren en quilometres, sovint trigues més en fer-ne 2 que 20. "Pole, pole" poc a poc en Swahili, cal disfrutar de les vistes i les situacions. Tenim moltes ganes de veure natura, però no tenim pressa; seria absurd tenir pressa en un lloc així. El matoke, plàtan elaborat, és la base alimentària del país. Cada cruïlla és un mercat.
Mfenesi mfuu en Swahili, Jack fruit
Pel camí comencem a trobar arbres del fruit de Jack, kifenensi en luganda (Artocarpus heterophyllus). Es tracta d'un arbre exòtic a Uganda, nadiu de l' Índia i de Malaisia, es considera naturalitzat. És un arbre de la família de les moràcies que sol passar dels 5 metres d'alçada i n'hem observat algun que pràcticament superava els 20 metres. Les fulles ovals superen els 15 cm, els seus fruits són comestibles i, de vegades, poden superar els 20 kg i arribar quasi al metre de llargada. És normal trobar-los als mercats venuts en peces soltes o bé preparats amb espècies pel seu consum in situ. Molt similar al seu congènere, l’arbre del pa (Artocarpus altilis)
Purple starling
Deixem el districte de Wakiso i passem al de Luwero. Disminueixen les influències de la citi i ja estem posats al viatge, els preliminars s'han acabat. Observem els primers starlin, en algun cas tenim dubtes de l'especie com el de la foto, el dubte està entre Rüppell’s Long-tailed starling (Lamprotornis purpuropterus) i el Purple starling? (Lamprotornis purpureus).
Mercat de plàtans
Prop de Lweero town són més abundants les parades de venda de fruita i altres aliments, especialment de plàtans, com ara la de la imatge. Els plàtans es venen també cuits al carbó, a sota a l'esquerra. Les venedores esperaran pacientment tot el dia. Per a nosaltres els preus són baixos: quatre cistelles com les de la foto valen 1 dòlar, aproximadament.
Mercadeig de plàtans
Dues dones que ja han fet la compra diària. La família no menjarà gran cosa més que matoke, la papilla elaborada amb aquests plàtans; en tot cas, una mica de kasava i arròs complementarà la dieta. Estem als districtes més rics d'Uganda.
Polls de pelícan rosa
Entre les parades de venda de vora la carretera fem una petita aturada per tal de fotografiar una colònia de pelícans (Pelecanus rufescens) que ha fet niu en un parell d'arbres. Puc comptar poc més de 20 individus en 5 o 6 nius i els polls estan molt desenvolupats, a punt de volar.
Planta no identificada
Algunes plantes em resulten extraordinàries ja que són estranyes per a mi. Anem camí del town de Nakasangola, que dóna nom al districte. Algunes aus de corral, com ara gallines i galls dindis gallinegen als seu aire entre els herbassars de la vora de la carretera.
Photo Studio
Passem per Nakasangola, com seran tots els Towns, conjunt de construccions seguint la carretera, cada casa fa de tenda i on hi ha la vida social, es fa la xerrada i molts miren com un treballa. En el cas de la fotografia, sorprèn que la senyora de l'estudi fotogràfic es guanya la vida fent de modista; això sí, amb una bona parròquia de contertulians.
Nakasongola road
Sortim de Nakasangola i enfilem cap al nord-oest per la carretera principal. Abans d'arribar a Nakitooma agafem una pista asfaltada a l'esquerra que ens porta Ziwa Rhino Sanctuar on arribem una hora més trad. Són les 11 del matí. Dos colors destaquen de moment a Uganda, el verd de la vegetació i el vermell terrós del sòl.
Vervet monkey (Cercopithecus pygerythrus)
Pel camí faig parar el vehicle en nombroses ocasions: animals, plantes... qualsevol motiu és bo per fer una parada. Un Vervet monkey sembla voler posar per a la fotografia, segurament espera la seva recompensa. És el primer primat que veiem al país.
Vaca ugandesa, Ankole-Watusi (cattle)
Les vaques típiques d'Uganda són les watusi, també anomenades de raça ankole. Tenen una cornamenta enorme, la més gran que hem vist fins ara. Antigament eren els ramats que tenien els pastors de l'ètnia Tutsi, tant a Uganda, Rwanda com a la RD del Congo. Pels rodals de la carretera en trobem alguns ramats abans d'arribar a Nakitoma.
Ziwa Rhino Sanctuary
Unes tres hores i mitja més tard de la sortida de Kampala arribem a Ziwa Rhino Sanctuary, prop de Nakitoma al Nakasongola district, la reserva dels rinoceronts blancs. L'anterior règim polític va propiciar la matança i la desaparició de moltes espècies a Uganda.
Notícia de l'arribada dels primers rinos:
"Nakitoma (Ziwa Rhino Sanctuary), 20 July 2005
Rhinos set foot on Ugandan soil
After three years of preparations, fund raising, training and construction, the first rhinos have now arrived at Ziwa Rhino Sanctuary!
The four rhinos that were captured at Solio Ranch in Kenya last February, arrived early this morning at Ziwa Rhino Sanctuary in Nakitoma, Nakasongola.
The two males and two females, of the Southern White subspecies, were kept in a boma (enclosure) at Solio Ranch after their capture. During the boma period, usually 6-8 weeks, rhinos are trained to be relaxed in their crates, in order to facilitate the transport to their new location. Without proper boma training, the rhinos might stress and hurt themselves while in the crate during the long journey to Uganda. Due to a delay in obtaining the necessary Kenyan export papers, the rhinos overstayed their boma training period with more than 3 months. They received good care from two Solio rhino keepers plus two Ziwa Rhino Sanctuary rangers.
The four rhinos were moved into their crates and loaded onto the trucks on Monday. Each truck carried one rhino. The convoy, escorted by a vehicle from Lewa Wildlife Conservancy (contracted for the capture and transport of the four rhinos), set off from Solio Ranch near Nanyuki on Monday 4 PM. Two vets, from Ziwa Ranchers Ltd. and from the Kenya Wildlife Service, were travelling with the rhinos. The convoy reached Malaba border post at 4.30 AM on Tuesday, and once the customs and immigration offices opened, it took 8 hours to get the animals cleared. A vehicle from Uganda Wildlife Authority with two veterinary officers, joined the convoy at the Ugandan side of the border.
After a 920 kms long journey that took 34 hours in total, the animals reached Ziwa Rhino sanctuary at 2 AM today. They were off loaded into their receiving bomas in the morning.
All four animals underwent the long journey well, and are in excellent health. There were some concerns during the journey because they refused to drink water, but the moment they leaved their crates they started drinking. They also seemed to enjoy the Ugandan grass very much!
The purchase of the four rhinos was made possible by funding from European Union, who also played a major role in the establishment of the sanctuary. Other donors that provided funding to Rhino Fund Uganda for the construction work at the sanctuary, were UNDP GEF/SGP, DAS Air Cargo, Wasmoeth Wildlife Fund and the Dutch Government, US Fish and Wildlife, International Rhino Foundation, Disney Animal Kingdom, Save the Rhino International and others. With their support, a 40 kms long, 2 meter high electric fence was erected, an airstrip, a visitor centre and rhino bomas were built, and a ranger force was trained. Rhino Fund Uganda and Uganda Wildlife Authority work closely together in the rhino reintroduction program.
The sanctuary aims to import 10-15 more rhinos, in order to create a viable founder population and start breeding. Donations of white and black rhinos have been requested from the Kenyan and South African governments. In total, 50 rhinos can live at the 7000 ha sanctuary. Ziwa Ranchers Ltd. has given Rhino Fund Uganda the right to breed rhinos on their property in 2002, and they have since then played a major role in setting up the sanctuary.
The rhinos will be under quarantine regulations during 30 days after arrival. After this period, Ziwa Rhino Sanctuary will open its doors for visitors. The sanctuary also runs an education program, and schools interested in visiting can contact the sanctuary’s education manager, David Bakeine."
Ziwa Rhino Sanctuary
Al Ziwa Rhino Sanctuary s'està desenvolupant un projecte de reintroducció del rinoceront blanc, i tenen previst també la reintroducció del rinoceront negre. Sembla un projecte que va a poco a poc, però amb molt interès per al personal tècnic i els ràngers que ens reben i que ens guiaran a peu a través de la sabana amb diverses gramínies, entre elles alguns Paspalum, Setaria, Digitari i d'altres.
Junonia cf. gregorii
Als rodals de la caseta de recepció del Ziwa Rhino Sanctuary hi ha una abundància alta de papallones. Mentre fan la paperassa em dedico a veure si en puc "atrapar" algunes. La primera està en un estat molt depauperat i la seva identificació no és fàcil. Les determinacions gràcies al fòrum Espacionatural i, en particular, al gran lepideroptòleg Rafael Estevez. Algunes determinacions dubtoses són responsabilitat d'un servidor, com és el cas de la present.
Una bella papallona
Algunes espècies són realment espectaculars, com és el cas de la Papilio dardanus, espècie típica dels països humits de l'Àfrica central. En aquest cas, libant una Bougainvillea spectabilis vermella.
"Festín" de vegetarians ...
Una papallona (Catopsilia florella) i una vespa (Ammophila sp.). En aquest cas sobre una composta indeterminada.
Una princesa groc llimona
Algunes papallones destaquen per l'abundància i també pels seus colors, en aquest cas (Belenois solilucis) pel seu cridaner color groc llimona.
Molt abundants
Es l'hora més calenta del dia i les papallones, abundantíssimes, estan en el zenit de la seva activitat. Els mascles libant les sals minerals del terra, en aquest cas de tres especies de Belenois (B. thysa, B. subeida i B. solilucis)
Que hi ha?
La captura d'aquests rinos (Ceratotherium simum) es va dur a terme a Solio, Kenya, el febrer de 2005. L'alliberament al santuari es va fer el 20 de juliol de 2005. Ara són animals totalment adaptats al medi. Tots els col·laboradors estan molt orgullosos de la reintroducció i el futur sembla ser esperançador. Caminem una mitja hora fins l'avistament dels exemplars sempre custodiats per 3 ràngers i acompanyats pel David.
Els Rhinos!
Relativament acostumats a la presència humana, ens acostem a una cinquantena de metres, sempre a redòs del ràngers per si de cas. Encara que, en cas d'embestida, el rànger convertit en escut no serviria de gaire cosa.
Retrat de primer pla
L'atracció dels animals fa que alguns de nosaltres ens hi acostem massa, els tenim quasi a 10 metres. Increïble! Si per mi fos m'atansaria a tocar-los. La seva actitud em dóna tranquil·litat, potser una tranquil·litat enganyosa. Els ràngers em van avisant però domino molt malament l'anglès, jejeje.
Torero!
En Bernat fa una bona filmació dels animals. Els ràngers estan una mica nerviosos pel nostre atreviment però, segurament, una bona propina els deixarà més tranquils.
Primer pla
Resultat del retrat de primer pla, amb l'objectiu Canon 100-400. Fins i tot he de tirar una mica endarrera per tal que a la foto hi surti el cap sencer.
Primer pla
Abans de tocar retirada, ens atansem més i més fins que el rànger en cap diu prou. Ha estat una estona inoblidable. Jo suposo que l'adrenalina fa que vegis el perill molt llunyà quan en realitat està molt a prop. En el cas dels rinos, el fet de tenir una vista relativament dolenta fa que poguin tenir reacions inesperades.
Tricholoma spectabilis
De tornada cap a la seu del Ziwa Rhino Sanctuary trobem alguns bolets. La sabana té el terra una mica humit per les darreres pluges i trobem alguns bolets.
Panaeolus antillarum
Alguns dels bolets que hi trobem són sapròfits i, com en el cas de la foto, creixen sobre els excrements dels rinoceronts. Es tracta d'una espècie del gènere paneolus.
Panaeolus antillarum
Detall de la foto anterior: observem com aquesta espècie no té anell. La determinació d'aquests bolets està feta gràcies a l'ajuda de Micolist.
Créixer forts
De tornada al Ziwa Rhino Sanctuary faig algunes fotos "robades". Els sentiments que et vénen al veure directament imatges com aquesta de la foto són difícils d'expressar. Dos nens encantats de la vida per poder veure uns quants mzugungus (blancs estrangers) com nosaltres. Han de lluitar molt per créixer, són d'un altre món, molt més important que el nostre, ple de preocupacions banals. Si tenen sort, avui menjaran; demà, ja es veurà.
David, guia i conductor menjant Kasava
A Nakitoma fem una breu parada per comprar Kasava, un tubercle llarg que es menja cuit i calent. En comprem de sobres per tots perquè la volem provar encara que falta poca estona per dinar. Paguem 30 cèntims. Passem per Kibangya i entrem a Masindi district.
Dinem a Masindi
Arribem a Masindi town a dos quarts de tres. Aparquem davant del restaurant, vora la carretera. Té terrasses exteriors però decidim dinar a l'interior. En una mena de patí mengem unes pizzes de carn i unes de verdura i espaguetis a la italiana. Moment per veure una Nile ben freda, la cervesa més popular del país.
Sortim cap a Murchison Falls National Park
Després de dinar relativament bé "tipo adaptat a la manera occidental" sortim cap a Murchison Falls National Park. Recordo que a Ngorongoro, a Tanzània, quan paràvem el vehicle, alguns lleons venien corrents a posar-se a sota per gaudir de l'ombra. En aquestes latituds l'ombra és molt preuada. A la foto podeu veure un vilatà de Masindi aprofitant l'ombra del Land Cruiser. Realment curiós pels mzungus com nosaltres.
Pel camí cap al parc natural comencem a veure exemplars de llargandaix de foc (Agama agama). És un saure de la família Agamaidae, gènere que agupa més de 30 espècies africanes i asiàtiques; és relativament comú al Parc. Pot canviar de color depenent del medi, del fons, etc. Pel camí de terra vermella passem entremig de conreus de blat de moro i gira-sols. Arribem a l'entrada del Parc Natural a 21 km de Masindi.
Entrem a Murchison Falls National Park per la Kichumbanyobo Gate. El Parc nacional de les cascades Murchison és l'àrea protegida més gran d’Uganda, d’una extensió de 3.840Km2. El riu Nil Vittoria travessa el parc. La vista més espectacular és la vista de la cascada des de dalt i veure com el riu es fa estret en un congost rocós de set metres d’ample. La caiguda d’aigua és de 43 m.
Ja dins el Parc es fan abundants les famílies dels Olive Baboon (Papio anubis) que s’amaguen entre les gramínies altes de les vores del camí, entre d’altres anoto Setaria sp., Panicum sp., Paspalum sp., Digitaria sp. etc., alguns corbs (Corvus albus) ens observen de les branques d’alguns arbres. Un varà (Varanus niloticus) de més d’un metre creua corrent el camí vermellós.
Dos búfals solitaris
Camí del mirador de les cascades trobem 2 joves búfals mascles (Syncerus caffer) que són explusats del ramat quan es fan grans. Aquests búfals solitaris són els més agressius i no se'ls pot treure l'ull de sobre. A l'esquerra deixem el camí que porta a la Bugungu Gate i que més tard ens portarà fins a l'embarcador del Victoria Nil.
Una tortuga al camí
David para ràpidament el vehicle a la veu d"stop". Una tortuga articulada de sabana, Bell's Hinged Tortoise (Kinixys belliana), està travessant el camí. Malgrat ser una espècie força comú al centre d'Àfrica és el primer cop que la veig. S'ha d'aprofitar l'ocasió per fer-ne una bona observació i una tanda de fotografies sense molestar-la massa. Veiem també unes quantes tórtores (Streptotelia decipiens) i un african grey hornbill (Tockus nasutus). El camí fa baixada i al bell mig hi ha una parella de francolins (Francolinus squamatus); finalment arribem a una petita esplanada herbosa on deixem el vehicle.
Les cascades fan un brunzit impressionant. Tota l'aigua es concentra en els pocs metres de pas amb una caiguda impressionant. No obstant això, comparades amb les Cascades d'Iguaçu o amb les Victoria Falls, les podem considerar com un salt d'aigua, això sí, impressionant. Queda relictual el pilar que servia de base per al pont de pas de persones d'una costat a l'altre. L'any 1962 es va inhabilitar el pas, com es por veure a la següent imatge.
"The concrete pillar at the top of the Falls is the remnant of foobridge that crossed the chasm until it was washed awy in 1962" Font foto i text: adrift
El pas estret
La part inferior de l'estret pas per on passa tota l'aigua de Victoria Nile no fa més de 7 m d'amplada, una mica més a la part superior.
Sortim cap a Murchison Falls
L'ambient és molt humit, les minúscules gotes ens obliguen a protegir els equips de fotografia.
El mirador de baix i la part superior de la cascada
A l'ambient ple de gotes en espray, s'evidencia l'arc de sant Martí. Els arbres del centre tapen la visió del pilar residual de l'antic pont ara desaparegut. L'ambient humit propicia els alts herbassars i las parets plenes de diferents espècies de falgueres. El lloc està molt ruderalitzat ja que és un dels punts més visitats d'Uganda, encara que de moment el turime del país és més aviat escàs.
Mirador de dalt, mirant a l'oest, aigues avall el Lake Albert
El riu Victoria Nile discorre d'est a oest, del llac Victoria fins al llac Alberti divideix en dues parts el Murchison Falls National Park, una part que queda al nord i l'altra al sud. Ara estem a la part nord i per la ribera esquerra seguirem el camí que ens durà a l'embarcador del Ferry per passar a la part nord del Parc on pernoctarem, al Paraa Safari Lodge. Al fons del riu a l'esquerra s'aprecia una petita illa (veure crònica de la jornada següent) que és el punt fins on s'acosten els vaixells turístics que surten des de l'embarcador del Paara.
Pas del Ferry
Havíem de passar el riu a les 18 h. però arribem tard i haurem d'esperar el darrer pas de barca (ferry) que és a les 19 h. Hem tingut sort ja que tenim quasi tres quarts d'hora per fer fotografies pels rodals de l'embarcador. Al riu són abundants els hipos i algun cocodril més escadusser. En aquest viatge, la barca ha portat el camió que recull la major part dels ràngers que han estat rellevats de la part Nord del parc, i també els vehicles dels tècnics de la universitat de Kampala.
Paraa Safari Lodge
Sobre el turó de l'altre costat del riu es veu el Lodge on passarem la nit. La seva situació és privilegiada. Amb unes vistes espectaculars, però, segons els càlculs hi arribarem de nit i de les vistes n'haurem de gaudir l'endemà. Malgrat que estem cansats de tot el dia, no tenim cap pressa per arribar. Cada moment es fa etern.
Observant, tot és nou, interessant
Amb els prismàtics i les càmeres observem la vegetació i els animals del riu. Al començament, força allunyats de la vora per pura precaució, vegetacio de ribera, ocells, molts hipos.
La mama i el cadell
Els hipos sembla que estan tan interessats en nosaltres com nosaltres en ells, o potser no, ells deuen estar més acostumats a veure humans. Posem el trípode per fer alguna foto mínimament decent. A alguns animals no els importa ser fotografiats.
Esperant que baixi el Sol
Preparem els equips per fer les pertinents fotos de la posta de Sol que comença a caure cada cop més de pressa.
Vora el riu
Cada cop perdem més el respecte als animals del riu i ens instal·lem a la mateixa vora per captar millors imatges de la posta de Sol amb el riu i els hipos. Estem en un estat d'abstracció total. Un ull posat en la situació general però l'altre mirant a la vora no fos el cas que un cocodril (Crocodylus niloticus) vulgués sopar abans d'hora, s'ha de tenir molta precaució.
Posta de Sol a l'Albert Nile
Tenim molts minuts per veure com va caient el Sol. Fem moltes fotos i també fem una filmació de la posta.
Una posta de Sol extraordinària
Els colors són espectaculars, alguna de les fotos els pot arribar a reproduir quasi fidelment, és el cas d'aquesta. El Sol tímid s'amaga entre alguns núvols.
Arribem a Paraa Safari Lodge
Ja de nit, a un quart de vuit, arribem a Paraa Safari Lodge, mentre uns faran el chec in els altres anem ja cap a les habitacions. S’ha de recopilar tot el material audiovisual i deixar-ho tot enllestit per demà. Tenim ganes d'una bona dutxa.
Un heterocero de la família Pyralidae
La llum de les làmpares atreu algunes papallones nocturnes. De segur que si vetlléssim una mica aquesta nit en veuríem moltes però s’ha fet molt tard i finalment dormirem unes sis hores.
Abans de sopar
Un cop ens hem dutxat i arreglat ens reunim per pendre una cervessa Tusker abans de sopar. Ja feia mesos que no l'havíem tastat. Sopem a les 22 h. Ha passat el primer dia. Demà ens hem de llevar a les 6.
Resum de la jornada:
Avui a les 7 (i poc) del matí, deixàvem Kampala (després d'un bon esmorzar). Direcció nord-oest, hem sortit de l'embús de la ciutat per seguir la carretera i els camins rogencs que atravessaven pobles africans. Passem els districtes de Wakiso, Luweero, Nakasongola. Carretera sempre amb gent. Cotxes fent de taxi, furgos fent de taxi, motos fent de taxi, bicis fent de taxi.
De camí ens venen plàtans locals, bons, bons. Unes hores més tard arribem a Ziwa Rhino Sanctuary, prop de Nakitooma (Nakasongola district), la reserva dels rinoceronts blancs. A peu, ens hem acostat a menys de 10 m dels 6 rinos, reintroduïts recentment de Kenya.
I rumb a Murchison Falls i al respectiu parc, el més gran d'Uganda.
A la carretera ens han venut cassaba, un tubercle llarg que es menja cuit i calent.
A Masindi (?) hem menjat en un bar-restaurant (pizza) i hem continuat el camí.
Més hores al cotxe, però a l'entrar al parc hem començat a veure animals.
Hem parat a veure les cascades, vistes impressionants del Nil.
Ràpidament hem anat a buscar el ferry de les 18h per travessar el Victoria Nile. L'hem perdut, i mentre esperàvem el següent hem vist la posta de sol i uns quants hipos.
A les 19h hem travessat el riu, hem anat al Paraa Safari Lodge, ens hem instal·lat, dutxat, sopat...i aquí estem, intuint el Nil davant nostre abans d'anar a dormir.
1. De Barcelona a Entebbe i Kampala via Amsterdam
2. Kampala vers Murchison Falls
3. Murchison Falls
4. De Murchison Falls a Fort Portal
5. Fort Portal - PN Kibale - Fort Portal
6. Fort Portal vers el PN Queen Elizabeth
7. PN Queen Elizabeth
8. Del PN Queen Elizabeth per Maramagambo al PN de Bwindi
9. PN Bwindi vers Kihihi
10. Kihihi vers Kisoro i la frontera amb Rwanda
11. De la frontera amb Rwanda al Llac Mutanda a Kabale i al Llac Bunyonyi
12. Del Llac Bunyonyi al PN del Llac Mburo
13. PN Llac Mburo a Entebbe
14. Entebbe a Barcelona via Amsterdam
Us agrairé molt que em comuniqueu les moltes errades que pugueu trobar i també les possibles determinacions incorrectes o bé aquelles mancades d'espècie.
Disseny del Web: Mar Irida Lloret i Bernat Lloret
