Cròniques naturalistes ... per ... Ferran J. Lloret i Sabaté

INICI

Una volta pel Montseny

De Sant Celoni a Santa Fe i per Sant Marçal cap a Viladrau

Una excursió realitzada el dia 28 de setembre de 2004

El dia és esplèndid i el Sol apreta, encara que hi ha una mica de boirina i el cel no és del tot clar. A la falda del Montseny les nyàmeres (Heliantus tuberosus) estan florides als herbeis humits. L'alzinar, d'un verd fosc, omple l'horitzó de la muntanya. Agafem la carretera BV - 5114 per pujar de Sant Celoni cap a Santa Fe.

Els Castanyers (Castanea sativa) i els arboços (Arbutus unedo) donen diversitat al paisatge

De Sant Celoni a can Pla, Font: ICC

Les castanyes tancades al seu involucre espinós maduren dia a dia. A les clarianes de l'alzinar, sobre sòl àcid, floreixen les brugueroles (Calluna vulgaris) i la fonollada groga (Odontides luteus).

Les cireres d'arboç que es troben en plena maduració donen un toc de color.

De can Pla a Santa Fe, Font: ICC

Deixem endarrere alguns masos i entrem en l'espessor dels alzinars. Encara que tot sembla molt sec, amagats entre el fullatge ens criden l'atenció alguns bolets.

Un grup de Macrolepiota procera, en diferents estadis fenològics.

La llum, a l'interior de l'alzinar, que dóna uns tons bigarrats al terra no és la millor per fer fotografies. La fullaraca del terra tampoc no hi afavoreix.

Un exemplar jove de Macrolepiota procera

Bolets de soca Trametes versicolor sobre alzina (Quercus ilex)

Pipes sobre soca d'alzina tallada, Ganoderma lucidum

Les Amanita rubescens no són gens rares.

Interior d'alzinar, hàbitat dels bolets de les imatges anterirors.

Xerocomus subtomentosus (Det. Eduardo Fidalgo)

Xerocomus subtomentosus (Det. Eduardo Fidalgo)

Altres bolets gens rars són els Agaricus silvicola

Estat fenològic avançat de l'Agaricus silvicola

Diferents aspectes de l'Amanita rubescens

Collybia fusipes, característiques pels seus llargs peus en forma de fus.

Una solitària Amanita pantherina

Boletus aereus (Det. Eduardo Fidalgo)

Russula sp.

Tota mena de mosques troben irresistibles els aromes dels Phallus caninus

Phallus caninus

Russula sp.

Un grup del bolets fasciculats de peu llarg, Collybia fusipes

A les vores del camins abunden l'orenga (Origanum vulgare) en flor i els esbarzers en fruit (Rubus sp.)

Bolets amb barret de vellut, Xerocomus subtomentosus (Det. Eduardo Fidalgo)

Amanita phalloides, fa por solament de veure-la

Russula sp.

Vista del Montseny, alzinars sobre esquistos i rocams silicis.

Vista del Montseny, les boires habituals en altitud.

Els fruits de grévol comencen a madurar (Ilex aquifolium)

Les gavarres al zenit de la seva coloració, fruits de roser (Rosa sp.) amb bernat pudent (Nezara viridula)

Alguns roures de fulla gran (Quercus petraea) s'ajunten formant algun bosquetó.

Passat el quilòmetre 20 arribem a la cruïlla que, cap a l'esquerra, ens porta al Turó de l'Home (1706 m.sm).

Cruïlla vers el Turó de l'Home

Seguim, sense deixar la carretera per on pugem. A l'esquerra deixem l'àrea de la Guardiola (picnic). I uns centenars de metres després arribem al Centre d'informació de Can Casades. A l'inici del tancat a la dreta, agafem el camí que, en 100 metres, ens deixa a Santa Fe. Aquí es pot deixar el cotxe en una esplanada que fa de pàrking.

Centre d'informació i pedagogic

A la vora, hi trobem l'ermita de Santa Fe i l' Hotel restaurant Santa Fe. Si volem, podem fer un petit passeig que en pocs minuts ens porta a l'embassament.

Església de Santa Fe

De tornada a la carretera girem a la dreta cap a Sant Marçal.

Tornem a la carretera.

De Santa Fe a Sant Marçal, Font: ICC

Al quilòmetre 21 trobem el camí que du a can Lleonard. Passem el quilòmetre 22 i, 200 metres després a la dreta, trobem l'àrea de Passavets on podem deixar el cotxe. Aqui hi ha l'inici d'una magnífica excursió senyalitzada que, passant per la fageda i per l'avetosa, ens porta al Turó de l'Home i d'aquí (sense senyalitzar) podem arribar, per la cresta passant per Coll Sacarbassa, a les Agudes (1706 m.sm). Uns metres més amunt d'on hem deixat el cotxe hi ha la Font de Passavets, d'aigua fresquíssima.

Font de Passavets al mig de la fageda

Fageda de Passavets

A la fageda, encara que sigui un any poc plujós, l'ambient és humit per les abundoses boires fins hi tot a l'estiu. Sempre és possible trobar-hi algun bolet.

Peu de rata a la fageda, Ramatia sp.

Cortinarius sp.

Un escarbat sembla estar menjant un bolet; al contacte humà es deixa caure i es queda boca amunt fent-se el mort. Una bona estratègia.

Geotrupes stercorarius

El moixernó blanc, (Clitopillus prunulus) és un bolet amb forta olor de farina

Boletus rhodoxanthus (Det. Eduardo Fidalgo)

Boletus rhodoxanthus (Det. Eduardo Fidalgo)

Aquesta humitat ambiental fa que s'hi pugui desevolupar una frondosa avetosa. Com que els avets ja no es tallen per fer-ne màstils de vaixells, ara creixen al seu aire. Alguns (avets) són bastant gruixuts. El característic clima subatlàntic del Montseny fa que s'hi donin uns ecosistemes molt característics que, a vegades, ens poden recordar a la Val d'Aran.

Un boletaire forçut a punt d'abatre un avet.

L'avetosa de Passavets, al fons la fageda amb algun avet a la part más alta.

Les Agudes al fons des de l'avetosa.

Alguns Lactarius trobats són típics d'aquest hàbitat tan peculiar en aquest clima subatlàntic, no són gens rars entre la fullaraca de l'avetosa.

El Lactarius intermedius (Det. Pérez de Gregorio) té un làtex de color groc sofre.

El Lactarius salmonicolor de làtex de color taronja pujat és força buscat per la gent del país.

De Passavets tornem a la carretera en direcció a Sant Marçal i, a uns centenars de metres, trobem a la dreta El Convent i la pista en bon estat que en poc més de 3 kilòmetres ens ha de portar al Coll de Tè. Comencem a baixar per la pista i, en endinsar-nos a la fageda, la boira es fa molt densa i sembla que es fa de nit de sobte: no veiem absolutament res, l'ambient és fantasmagòric i posa la pell de gallina. Parem diversos cops per respirar el silenci i l'ambient fosc, humit i fred.

Pel Convent cap el Coll de Tè

La fageda es fa menys espessa i creuem un bosc amb coníferes forànies i alguns grups més densos de pi roig. Aquí hi arriba més la llum, encara que la boira segueix sent molt densa. Arribem al coll de Tè.

El Coll de Tè

Tornem a pujar per la pista cap a la carretera. La densa boira i l'hora baixa no dóna opcions a seguir buscant més bolets. És l'hora de fer la foto de la cistelleta. Ep! Haurà de ser amb flash.

La cistella

A la carretera enfilem cap a la dreta. La boira aclareix a estones i la nit comença a caure quan, passat el quilòmetre 28, arribem al Coll de Sant Marçal.

Cap a Sant Marçal

Poc després arribem a l'àrea de les Ferreres, a la dreta de la carretera, on podem deixar el cotxe i admirar el bonic paisatge (si no és fosc).

Àrea de les Ferreres

Seguim fins a l'àrea de Sant Marçal vora la carretera i, per sobre, l'Hotel Monestir d'una bellesa natural. Els sorolls dels grills es barregen amb els cants propers dels mussols (Athene noctua) i dels xots (Otus scop) i els crits llunyans d'algun Gamarús (Strix aluco), mentre la foscor ajudada per la boira ho cobreix tot. La temperatura ha baixat considerablement.

Sant Marçal

A l'altre costat de la carretera una peculiar taula amb unes peculiars cadires, a la base del turó culminat per la creu.

Sant Marçal

Ja a Viladrau ens vam haver d'aturar per retratar la cridanera lluna naixent. Tantes vegades vista i tantes que ens deixa boca-badats.

La lluna plena des de Viladrau.

Arribats a casa, ja de fosc, és hora de sopar. Avui toca bolets. Hem tingut sort, a més de tot el que hem pogut veure, hem trobat precisament els bolets (un d'ells) que més ens agraden. Les lepiotes passades per ou i després per farina i posades en una paella amb l'oli d'oliva molt calent, per tal que es faci una crosta exterior i no s'omplin d'oli. Ull! si us queden molt torrades, perquè es tornen amargants.

Bon profit!

Per sopar les preuades lepiotes.

De la determinació de molts dels bolets en són culpables el companys de la MICOLIST . Aquest Web en fase de Prova està dedicat a tots els menbres de l'esmentada MICOLIST i a tots els participants del MICOENCUENTRO 2004 que es farà al Montnegre - Corredor i Montseny els dies 8, 9 i 10 d'octubre.

Agrairé molt a tots aquells que vulgueu comunicar-me les moltes errades que pogueu trobar i també les possibles determinacions incorrectes o bé aquelles mancades d'espècie.

Tornar

 

Disseny del Web: Mar Irida Lloret i Bernat Lloret