Hyoscyamus

Hyoscyamus albus L. var. major (Mill.) Love.

Hyoscyamus albus L., Sp. Pl. 180 (1753)

Herba anual, biennal o que pot viure més de 2 anys, erecta i ramificada, molt pilosa o vellutada i viscosa, una mica fètida; té la rel gruixuda sovint napiforme quan té sòl. Les fulles són peciolades amb el limbe amplament ovat i lobat, de 6-9 x 3-8 cm; té els lòbuls amples i sovint obtusos. Les flors formen raïms; les flors surten a l'aixella de les fulles que es fan més petites cap a l'àpex i es tornen en bràctees; les inferiors són pedicel·lades però les mitjanes i les superiors són subsèsils (veure foto següent); el calze és allargat i campanulat d'uns 1,5 cm com a molt; la corol·la és més grossa d'un costat, groga i amb poques nervacions sense aspecte massa reticulat; la gorja pot ser verdosa o una mica violàcia, la resta és d'un groc clar. Floreix a partir del març i s'allarga fins al setembre. El fruit té forma de càpsula que queda amagada dins el calze i s'obre per una mena de "tapa" quan madura, les llavors són diminutes i molt abundants.

Habita els indrets amb poc sòl, sec i assoleiat, sovint en rocams o murs d'antics edificis.

És planta de distribució mediterrània i no sol assolir altituds superiors als 800 m.

Té una composició química semblant a la belladona i, per tant, té alcaloides que la fan molt tòxica si se'n desconeix el seu ús i se n'abusa. L'ús ha de quedar restringit al seguiment del facultatiu; a petites dosis augmenta la pressió arterial i dilata les pupil·les i a dosis grans l'efecte és el contrari. Per la seva composició en escopolamina i hiosciamina s'ha utilitzat en el mal de Parkison. El fum de les llavors cremades s'ha fet servir per calmar el mal de queixal; la menja de diferents parts produeix somnolència; s'ha utilitzat barrejada amb d'altres plantes com ara la belladona i l'estramoni per determinats rituals. És desaconsellable el seu ús.

(Cf. Flora de l'Alta Ribera d'Ebre)

Hyoscyamus albus L.

Flor, base d'una paret, la Plalma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, juny de 2012

Hyoscyamus albus L.

Flor, base d'una paret, la Plalma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, juny de 2012

Hyoscyamus albus L.

Fulles, base d'una paret, la Plalma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, juny de 2012

Hyoscyamus albus L. .

Planta en fruit, base d'una paret, la Plalma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, juny de 2012

Hyoscyamus albus L.

Hàbitat, base d'una paret, la Plalma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, juny de 2012

Hyoscyamus albus L., Sp. Pl. 180 (1753)

var. major (Mill.) Lowe, Man. Fl. Madeira 2: 111 (1872)

= Hyoscyamus major Mill., Gard. Dict., ed. 8: Hyoscyamus no. 2. 1768

Jusquiam blanc major; beleño blanco, white Henbane.

Arbust de fins a 2 m, espinós i pilós, espines gruixudes a la base i de color palla, fulles espinoses tant als marges com als nervis.

De distribució mediterrània que ha envaït altres continents. Habita els ambients ruderalitzats de tendència àrida i sovint la trobem a les parets o al murs de pedra.

És una planta amb diversos alcaloides, barrejada amb altres plantes, el seu beuratge s'ha considerat d'efectes psicoldèlics, a considerar-la tòxica

La varietat major, perennant, de posició taxonòmica relativa o dubtosa, té la corol·la amb la gorja violeta o purpúria i els filaments dels estams violacis; no obstant això en l'exemplar representat a la fotografia el reticle violaci típic de la varietat major de la corol·la és poc manifest.

Hyoscyamus albus L. var. major (Mill.) Lowe

Flors i fulles, ambient àrid ruderalitzat, Tan Tan, Marroc, març de 2011

Hyoscyamus albus L. var. major (Mill.) Lowe

Inflorecència i fruits, ambient àrid ruderalitzat, M'zzik, Marroc, agost de 2011

Hyoscyamus albus L. var. major (Mill.) Lowe

Inflorecència i fruits, ambient àrid ruderalitzat, M'zzik, Marroc, agost de 2011

Hyoscyamus falezlez Cosson in Bull. Soc. Bot. Fr. 11: 166. 1864.

Hyoscyamus muticus L., Mant. 1: 45. subsp. falezlez (Cosson) Maire in Bull. Soc. Hist. Nat. Afr. N. 28: 370. 1937.

Jusquiam del Sàhara; beleño del Sahara, Sahara Henbane.

Planta perennant de fins a 1 m, normalment ajaguda, amb pilositat glandulosa abundant que li dóna un aspecte verd grisenc, fulles ovato-lanceolades, crasses, corol·la amb la part exterior verda i els nervis violacis i l'interior violaci amb la part inferior blanca, estil més llarg que els estams que són exerts, el calze s'obre deixant veure el fruit.

De distribució sahariana. Habita els ambients desèrtics i de vegades ruderalitzats i sovint la trobem a les dunes o als herbeis ruderals en sòl arenós.

És una planta amb diversos alcaloides, de composició semblant a la resta d'espècies del gènere.

Cosson (1864), dóna característiques que la diferencien de H. muticus, encara que Maire (1937) la considera com a subespècie de l'esmentada espècie linneana. A falta de més informació donem com a bona la categoria d'espècie.