Erucastrum

Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O.E. Schultz in Bot. Jahrb. Syst. 54, Beibl. 119: 56 (1916)
=Sinapis nasturtiifolia Poir. in Lam., Encycl. 4: 346 (1797)

N.v.: Ravenissa groga

La ravenissa groga és una crucífera de tendència perennant o més rarament anual. És pilosa, sobretot a la part basal i els pèls són força rígids. Fa des de poc més d'un pam fins a un metre d'alçada. Les fulles són pinnatisectes, normalment amb aspecte lirat, sovint amb 6-10 parelles de segments, poc o molt dentats o lobulats; els segments basals són linears i girats cap enrere i abracen la tija. Les flors estan agrupades en raïms sense bràctees. La floració és progressiva de baix a dalt i a la mateixa planta trobem flors i fruits ja madurs. Les flors tenen pedicels de fins a 10 mm. El calze està format per 4 sèpals patents de fins a 5 mm i de color verd groguenc. La corol·la està formada per 4 pètals de fins a 10 mm de color groc; l'androceu està format per 6 estams, 2 més curts, amb les anteres de color groc; l'estil és prim i allargat. El fruit és una síliqua linear de secció quadrada, de fins a 60 x 3 mm, amb 1 filera de fins a 15 llavors a cada un dels dos lòculs i les valves tenen un sol nervi; les granes són arrodonides d'uns 0,8 mm i planes de poc més d'1 mm; la part superior de la síliqua té un segment diferenciat en forma de bec que pot tenir 1 o 2 llavors.

Habita els herbassars clars amb la ravenissa blanca o comuna (Diplotaxietum erucoidis), en camps de cultiu de secà sobre sòls sovint pedregosos. És planta molt comú a la comarca de l'Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, de vegades molt abundant. És una espècie de distribució holàrtica o submediterrània.

Per la variabilitat de les fulles i el nombre de fruits per raïm s'han considerat algunes varietats o formes diferents que no tenim en compte.