Cardamine resedifolia L., Sp. P1.: 656 (1753)

Cardamine resedifolia L.

Cardamine hirsuta L., Sp. Pl.: 655 (1753)

La cardamine hirsuta és una herba anual de la família de les crucíferes (Brassicaceae). La rel és axonomorfa gens ramificada, sovint pluriacaule. La tija és erecta, glabra o amb pocs pèls i molt curts, fa de 10 a 20 cm o rarament més (40 cm). Les fulles són pinnatisectes o pràcticament compostes, d'aspecte lirat, amb segments laterals ovats i el terminal orbicular, dentats o llisos; les inferiors, un poc més grans, estan agrupades en roseta i la tija té 4-6 fulles quasi sèssils, algunes amb pèls molt curts. Les flors, pedicel·lades i tetràmeres, estan agrupades en raïms corimbiformes i estan sobrepassades pels fruits que tenen amb els pedicels més llargs; 4 sèpals de fins a 2 mm amb pocs pèls; 4 pètals més llargs que els sèpals de fins a 4 mm, blancs; normalment amb 4 estams, rarament 6 -2 més petits- de fins a 2,5 mm, anteres de menys de 0,5 mm. Ovari glabre amb l'estigma curtament pilós. Floreix del febrer fins l'abril. Fruits en forma de síliqua de fins a 25 x 1,3 mm, erectes i aplicats a la tija, paral·lels al raquis; granes no alades de fins a 1,5 x 1,1 mm. La disseminació de les granes es fa amb l'impuls de les valves del fruit quan s'obren un cop seques.

Habita els herbeis efímers, i els pradells temporalment humits a la base de rocams i murs, vores de sèquies, etc. sovint en llocs ombrívols.

És espècie comú a tota la comarca, però molt localitzada i no massa abundant.

Planta holàrtica que ha esdevingut cosmopolita.

S'ha usat per posar a les amanides i els dóna un gust una mica amargant.