Biscutella

Biscutella auriculata L., Sp. Pl.: 652 (1753)
=Biscutella erigerifolia DC., in Ann. Mus. Natl. Hist. Nat. 18: 295 (1811)
=Iondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
=Iondraba auriculata (L.) Webb & Berthel., Phyto. Canariensis 3(1): 94 (1837)

N.v.: Herba de les ulleres

L'herba de les ulleres és una planta anual de la família de les crucíferes (Brassicacea), erecta, ramificada de la meitat cap amunt, amb la major part de les fulles a la base, pilosa, sovint passa dels 20 cm i no és rar trobar exemplars o poblacions de fins a 60 cm. Les fulles són hirsutes, les de la base en tendència de roseta, lobulades, dentades o quasi enteres i peciolades, les caulinars són sèssils, una mica amplexicaules amb 2 orelletes a la base, dentades. Inflorescència en raïms densos; pedicels sense bràctees, més llargs que la flor i el fruit; sèpals de fins a 10 mm, els laterals amb un petit esperó gepa de fins a 2 mm, els centrals sense; pètals de fins a 15 mm, amb l'ungla molt prima. Fruit en silícula angustisepta de fins a 10 x 20 mm; valves orbiculars recobertes de pèls amb els àpex engruixits, amb els marges membranosos de fins a 1 mm i una mica decurrents cap a l'estil; estil acrescent que a la fructificació arriba a 10 mm; 1 grana per valva, aplanada, de color marronós. Floreix de febrer a juny.

Habita els bancals de secà i no és massa abundant, no obstant això (veure fotos) els anys de molta precipitació durant l'hivern se'n desenvolupen grans poblacions que juntament amb la ruca poden arribar a envair totalment els camps, sobretot a les vallades. És comú però no massa abundant (en condicions climàtiques ordinàries per a la comarca de l'Alta Ribera d'Ebre, Catalonia). De distribució mediterrània de l'oest, Península Ibèrica i illes Balears, França, Itàlia, Macaronèsia i Marroc.

S'ha vingut usant en medicina popular com a diürètica.

Biscutella auriculata L.

Herba de les ulleres en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Plec d'herbari d'herba de les ulleres, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 1985 [FLS00513 pro parte]

Biscutella auriculata L.

Plec d'herbari d'herba de les ulleres, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 1985 [FLS00513 pro parte]

Biscutella auriculata L.

Tija i fulles d'herba de les ulleres, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Inflorescència d'herba de les ulleres, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Detall de la flor d'herba de les ulleres, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Inflorescència d'herba de les ulleres en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 [errata, pels = pèls]

Biscutella auriculata L.

Herba de les ulleres en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Inflorescència d'herba de les ulleres en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Herba de les ulleres en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella auriculata L.

Hàbitat d'herba de les ulleres, amb ruca, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Biscutella laevigata s.l.

Biscutella fontqueri Guinea & Heywood in Anales Inst. Bot. Cavanilles 21: 394 (1963)
=B. laevigata raza cuneata Font Quer in Treb. Mus. Ci. Nat. Barcelona, Sèr. Bot. 5(3): 204 (1920)
=B. cuneata (Font Quer) Font Quer ex Mach.-Laur. in Bot. Arch. 13: 52 (1926), non Lag., Gen. Sp. Pl.: 20 (1816)
=B. laevigata subsp. cuneata (Font Quer) Font Quer, Sched. Fl. Iber. Select., Cent. II-III, n.° 219 (1935)

N.v.: Herba de les ulleres de roca

L'herba de les llunetes és una planta perenne de la família de les crucíferes (Brassicaceae), amb pèls rígids, ramificada des de la base, que no sol arribar al mig metre. Fulles basals agrupades en roseta, amb lòbuls molt marcats, amb la base cuneada, peciolades, les caulinars sèssils; les d'aquesta població més lobulades que les típiques i que veiem intermèdies entre aquest tàxon i la B. valentina. Inflorescència en panícula molt densa abans de la fructificació, després més laxa; pedicels erectes que esdevenen patents; sèpals de fins a 2 mm, sense gepes a la base; pètals de 4 mm, auriculats i molt contrets a la base. Fruits en silícula, en forma de llunetes -dues valves orbiculars-, de fins a 5,5 x 9 mm, escotats al punt d'inserció de l'estil, poc o gens pilosos, amb el marge estret que envolta el fruit; estil de fins a 3 mm.

Habita els rocams calcaris i els sòls pedregosos, escletxes de roques, a les garrigues o matollars en clarianes de pinedes. Rara, aquí i allí a les serres de la comarca de l'Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, per sobre dels 300-400 m. Espècie endèmica de les comarques de l'Ebre i del Port (T).

Estem estudiant diverses poblacions, ja que aquest grup presenta una gran variabilitat i no descartem que algunes pertanyin a la B. valentina o bé a poblacions amb caràcters intermedis entre les dues.