Papaver atlanticum (Ball) Coss.

Papaver alpinum L.

Papaver argemone L.

Papaver dubium L.

Papaver lecoqii Lamotte,

Papaver hybridum L.

Papaver pinnatifidum L.

Papaver rhoaeas L.

Papaver somniferum L.

Papaver atlanticum (Ball) Coss., Ill. Fl. Atlant. 1: 11. 1882

=Papaver rupifragum var. mesatlanticum Maire, 1964.

Herbaceous plant leaves hairy in the basal rosettes. The flower is pallid orange. Typically on stone slopes and rocky places. Endemic of Morocco, growing in the Atlas Mountains, from 1000 m to 3200 m.

Flor, entre roquissers silícis, Tizi n’Ououraine at 3120 m, High Atlas, Morocco, juliol de 2011

Poncella, flor abas d'obrir-se, entre roquissers silícis, Tizi n’Ououraine at 3120 m, High Atlas, Morocco, juliol de 2011

Fulles, entre roquissers silícis, Tizi n’Ououraine at 3120 m, High Atlas, Morocco, juliol de 2011

Papaver lecoqii Lamotte, Ann. Sci. Lit. Industr. Auvergne 23: 429 (1851)
=Papaver dubium L. Sp. Pl.: 1196. 1753
subsp. lecoqii (Lamotte) Syme in Sm., Eng. Bot. (Ed. 3B) 1: 30. 1863

Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies, pilosa, híspida, amb làtex que esdevé groc, tiges erectes multicaules de fins a 50 (70) cm. Fulles molt dividides, pinnatisectes o bipinnatisectes, les inferiors més dividides que les superiors, aquestes últimes amb segments més arrodonits, híspides. Pedicels més llargs que les fulles amb pilositat híspida i aplicada, flors de fins a 7-9 cm de diàmetre; pètals de fins a 4 x 4,5 cm no imbricats a la base, blanquinosos, rosa clar amb taques negroses a la base; estams amb filaments purpuris negrosos i una mica més estrets cap a l'àpex; anteres grogues de fins a 1,5 mm. Floreix de febrer a maig. Fruit en càpsula oblonga o una mica claviforme, de fins a 22 x 10 mm, 2-3,5 vegades més llarga que el diàmetre, oblongues; disc estigmàtic una mica convex amb 5-8 lòbuls -fins a 9(11) radis- no imbricat.

Habita els herbassars a la vora dels camps i camins (Ruderali-Secalietea). Planta rara i localitzada, n'hem vist varis nuclis a Vinebre, Ascó, Flix, Riba-roja, Almatret ..., sempre molt localitzada i poc abundant. Desconeixem la distribució global ja que s'ha vingut atribuint com a tàxon infragenèric a P. dubium L., probablement mediterrània i europea, o bé de forma més restringida al SE d'Europa i NE d'Àfrica.

Hem optat per donar-li el tractament d'espècie després de molts anys d'estudi i moltes observacions. Encara que es troba molt relacionada amb P. dubium L., nosaltres hem vist la constància dels caràcters diferencials de P. lecoquii. L'hem vist, i recol·lectat en alguns casos, des del País Valencià a l'Aragó i centre de Catalunya, sempre amb els mateixos caràcters morfològics i hàbitat molt similar.

Papaver hybridum L.; Roella híbrida

=Papaver hispidum Lam., Fl. Franç. 3: 174 (1779)

Planta anual de la família de les papaveràcies, híspida; tiges unicaules o poc ramificades, de fins a 50-60 cm. Fulles de fins a 9 x 4 cm o poc més, 2-3 pinnatipartides o pinnatisectes, les inferiors peciolades, les superiors una mica més petites i menys dividides. Pedicels de fins a 10 (15) mm amb pèls normalment patents; pètals de 10-12 x 5-10 mm, purpuris vermellosos amb una taca negra a la base; estams amb el filament més estret cap a l'àpex de color negrós; anteres de fins a 0,7 mm i blavenques. Fruit en càpsula de 8-10 x 4-7 mm, globosa o subesfèrica, estriada, amb pèls hirsuts patents, disc superior convex amb 5-10 radis.

Habita els sembrats i les vores de camins i camps (Ruderali-Secalietea). Molt comú i abundant. Distribució mediterrània, europea, arriba fins al SE asàtic, introduïda en altres continents.

Papaver rhoaeas L., Sp. Pl.: 507 (1753)

Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies, híspida, amb làtex blanc o una mica groguenc, amb els pèls de la tija i peduncle patents, poc ramificats i erectes, de vegades supera els 60 cm d'alçada; té l'arrel prima i axonomorfa. Fulles molt dividides de fins 15 x 5 mm o de vegades més grans, pinnatipartides o 1-2 pinnatisectes, segment terminal més gran que els altres, les superiors sèssils. Flors de fins a 8 cm de diàmetre, amb els peduncles sovint de fins a 25 cm o més, amb pèls patents i blancs o groguencs; 2 sèpals híspids que envolten la poncella i són promptament caducs; 4 pètals de fins a 4 x 6 cm, suborbiculars i normalment rojos i sovint amb una taca negra o purpúria a la base; estams molt nombrosos amb els filaments purpuracis filiformes i les anteres blavoses o marronoses; ovari súper sense estil amb un disc amb els estigmes en forma de radis. Floreix del (febrer) març fins l'estiu, rarament més tard. Fruit en forma de càpsula, de 5-12 x 5-10 mm, rarament més gran, subglobosa, falsament tabicada, i dehiscent per uns porus situats sota els disc per on es disseminen les granes, estriada longitudinalment, amb la base més o menys arrodonida, en general glabra, coberta a l'àpex per un disc convex o una mica pla, amb 6-14 radis, amb lobuls imbricats; granes de fins a 1,5 mm o menys, reniformes i reticulades i alveolades.

Habita els camps i els herbassars de les vores de les xarxes viàries. Molt comú a Catalunya i de vegades molt abundant als sembrats on és una mala herba d'especial importància. Distribució europea i mediterrània, ha esdevingut subcosmopolita.

És una espècie molt polimorfa i se n'ha descrit diverses varietats, de vegades s'hibrida amb algun del seus congèneres. S'ha usat en medicina popular, les llavors i els pètals en infusió contra l'insomni i com a tranquil·litzant pel seu contingut en alcaloides i també com a pectoral. Les llavors s'utilitzan com a condiment i per guarnir el pa. Les fulles s'han usat per barrejar a les amanides.

Papaver somniferum L., Sp. Pl.: 508 (1753)

Papaver somniferum L.