Hypecoum

Hypecoum imberbe Sm., Fl. Graec. Prodr. 1: 107 (1806); Ballarida
=H. grandiflorum Benth., Cat. Pl. Pyrénées: 91 (1826)
=H. procumbens subsp. grandiflorum (Benth.) Bonnier & Layens, Tabl. Syn. Pl. Vasc. France: 13 (1894)
=H. glaucescens Guss., Pl. Rar.: 79, t. 15 (1826), p.p.

Planta herbàcia de la família de les papaveràcies, d'un verd glauc, erecta o una mica ajaguda, ramificada, rarament supera els 30 cm. Fulles molt dividides amb segments linears amb els àpex una mica eixamplats, sovint agrupades en roseta basal, poques de caulinars. Inflorescència erecta amb fins a 5 flors o rarament més; sèpals de fins a 5 x 3 mm, finament denticulats; petals d'un groc daurat, els externs trilobats de fins a 12 x 12, els centrals amb una quilla apical, els interns sovint amb petites taques grogues a la base; estams amb els filaments una mica triangulars, pol·len de color groc. Fruit en càpsila allargada, erecta, arquejada de fins a 3 mm d'amplada, format per segments de fins a 5 mm com a molt; granes de color negrós.

Habita els camps i les vores (Secalion mediterraneum). És rar i molt localitzat als camps, sobretot sembrats, on és abundant. Distribució mediterrània i irano-turaniana.