Fumaria capreolata L

Fumaria officinalis L.

Fumaria parviflora Lam.

Fumaria capreolata L., Sp. Pl.: 701 (1753); fumària enfiladissa

Planta herbàcia enfiladissa de la família de les papaveràcies, semblant a la fumària de flor menuda però de flor molt més grossa, i d'hàbit major, sovint supera 1m. Fulles molt dividides amb els segments d'últim ordre, lanceolats o el·líptics, més amples que d'altres espècies del gènere, de color verd clar, cendrós. La inflorescència és un raïm curt, amb les flors bracteades. Les bràctees arriben a la meitat del peduncle floral que és arquejat; aquest darrer caràcter és típic d'aquesta espècie. Les flors tenen la morfologia típica del gènere, amb el pètal superior dominant; de vegades clistògames en les plantes amb les flors a l'ombra. Els sèpals de fins a 6 x 3,5 mm són dentats a la base, quasi tan amples com la corol·la. La corol·la, de fins a 12 mm, és blanca amb l'àpex purpuri, verd al pètal inferior; després de la fecundació la corol·la sovint es torna rosada. Floreix a partir de finals de gener fins entrada la primavera. El fruit és esfèric, de fins 2,5 x 2,5 mm, llis o molt poc rugós, amb un petit mucró apical obtús.

Habita els herbassars de sòls remoguts en indrets pedregosos sovint nitrogenats, murs, i vores de cultius. A la nostra comarca no és planta massa abundant, creiem que segueix la mateixa pauta que la comentada a la fumària de flor menuda. De distribució mediterrània i del SW d'Europa, la trobem a les zones amb climes no extrems de la Península Ibèrica.

Fumària enfiladissa en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Fumària enfiladissa en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Fumària enfiladissa en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Inflorescència de fumària enfiladissa en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Fumària enfiladissa en flor, al darrere fumària de flor menuda, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Creat a data: 02/II/3013, 19:23 h.
Actualitzat a data: 03/IX/2013, 21:09 h.

Fumaria officinalis L., Sp. Pl.: 700 (1753); Fumària oficinal
subsp. officinalis

Planta herbàcia de la família de les papaveràcies, glauca, semblant a la fumària de flor menuda i a la fumària enfiladissa, però de flor molt més grossa i d'hàbit major que la primera, i de flors més petites i peduncles menys corbats que la segona; erecta o poc ajaguda, rarament supera els 50 cm. Les fulles són molt dividides i els segments linears, de vegades amb tonalitat vermelloses. Inflorescències en forma de raïm sovint amb més de 20 flors de longitud més gran que el peduncle. Les flors són bracteades; bràctees poc més curtes o igual de llargues que els pedicels, que són erectes. Els sèpals de 2,5-3,5 x 1-1,5 mm, més estrets que la corol·la, rosats; corol·la de menys de 9 mm, rosada amb l'àpex purpuri. Floreix del gener al maig o avançat el juny. El fruit de color verd i no glauc és una càpsula globosa, d'àpex trucat i mucronat, de fins a 2 x 3 mm, una mica rugós a la maduresa.

Habita els herbeis i herbassars ruderals i arvenses (Solano-Polygonetalia), vores dels camps de cultiu, horts, etc. A la nostra comarca és comú i, com la resta de les fumàries comentades, està en expansió. Com la fumària de flor menuda és planta de distribució molt àmplia que ha esdevingut cosmopolita.

Les fumàries s'han considerat com a espècies depuratives.

Creat a data: 05/II/3013, 19:23 h.
Actualitzat a data: 03/IX/2013, 21:09 h.

Fumaria parviflora Lam., Encycl. 2: 567 (1788); fumària de flor menuda

Herba de la família de les papaveràcies, poc erecta o rastrera, glauca. Les fulles són molt dividides i els segments linears. Inflorescències en forma de raïm amb unes 10 a 20 flors de longitud més gran que el peduncle. Les flors són bracteades; bràctees més grans que els pedicels. Les flors molt menudes són característiques del gènere. Els sèpals poden arribar al 0,75 x 1 mm, blancs amb el nervi central verdós o rosat; corol·la blanca o rosada. El pètal superior és poc agut amb esperó ample i curt. Floreix del gener al maig o començament de juny. El fruit de color verd i no glauc és una càpsula globosa, de fins a poc més de 2 x 2 mm, una mica rugós i amb un mugró poc agut a l'àpex.

Habita els herbeis i herbassars ruderals i arvenses (Solano-Polygonetalia), vores dels camps de cultiu, etc. A la nostra comarca és comú i està en expansió; fa una vintena d'anys era molt poc abundant. És planta de distribució molt àmplia que ha esdevingut subcosmopolita, lateholàrtica o paleotropical.