Scilla autumnalis L.

Scilla monophyllos Link

Scilla peruviana L.

 

 

Scilla autumnalis L., Sp. Pl. 1: 309. 1753

subsp. autumnalis

Prospero autumnale (L.) Speta, Veröff. Int. Clusius-Forschungsges. Güssing 5: 4. 1982

[For synonyms cf. Euro+Med (2006-): Euro+Med PlantBase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity. Published on the Internet http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/ [accessed 08-X-2011]

Planta bulbosa de fins a 20 cm, bulb esfèric-obovat de fins a 3 cm de llargada. Fulles molt estretes i canaliculades de fins a 20 cm, que surten un cop ha florit la planta, i es mantenen fins a la segona floració, si n'hi ha. Escap de fins a 30 cm o poc més. Inflorescència d'unes 10 flors o rarament més i fins a unes 20. Flors amb 6 tèpals de color violeta clar, els estams tenen el pol·len púrpura. Els fruits en càpsula són globosos i arriben als 5 mm de diàmetre.

Habita els erms i els prats secs. De distribució mediterrània -subatlàntica-.

 

 

Scilla autumnalis L.

Inflorescència, pradell d'anuals, Granollers, el Vallès Oriental (B), Catalunya, octubre de 2007

 

 

 

 

 

 

Scilla monophyllos Link in J. Bot. (Schrader) 1799(2): 319. (1800)

= Scilla monophyllos var. tingitana (Schousboe) Pau in Mem. Real Soc. Esp. Hist. Nat. 12: 293. 1924.
= Scilla tingitana Schousboe, Iagrrag. Vextrig. Marokko: 169. 1800.
= Tractema tingitana (Schousboe) Speta in Phyton (Horn) 38(1): 124. 1998.

Planta bulbosa de fins a 30 cm, bulb esfèric-obovat de fins a 2,5 cm de llargada.Una sola fulla de fins a 30 x 2,5 cm. Escap de fins a 30 cm o poc més sovint envoltat per la fulla a la part baixa. Inflorescència de 3-4 flors i fins a 10 o rarament més. Flors amb 6 tèpals de color violeta clar, els estams tenen el pol·len púrpura, de 12-16 mm de diàmetre. Els fruits en càpsula són globosos i arriben als 10 mm de diàmetre.

Habita els erms i els prats secs, i matollars aclarits sovint en sòl silici. De distribució mediterrània, és endèmica del SW de la Península Ibèrica i NW del Marroc.

Floreix a l'hivern i començament de primavera.

 

 

 

Scilla monophyllos Link

Flor, matollar acidòfil, Chefchaouen, Rif Oriental, Marroc, abril de 2012

 

 

Scilla monophyllos Link

Planta, matollar acidòfil, Chefchaouen, Rif Oriental, Marroc, abril de 2012

 

 

Scilla monophyllos Link

Planta, matollar acidòfil, Chefchaouen, Rif Oriental, Marroc, abril de 2012

 

 

Scilla monophyllos Link

Planta, matollar acidòfil, Chefchaouen, Rif Oriental, Marroc, abril de 2012

 

 

 

 

 

 

 

Scilla peruviana L., Sp. Pl. 1: 309. 1753

=Scilla hemisphaerica Boiss., nom. superfl., Voy. Bot. Espagne: 613. 1842

[For synonyms cf. Euro+Med (2006-): Euro+Med PlantBase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity. Published on the Internet http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/ [accessed 08-X-2011]

Planta bulbosa que sovint supera els 50 cm, bulb esfèric de fins a 6 x 6 cm. Escap amb les fulles basals rosetades, planes i agudes, algunes de fins a 50 cm o poc més. Inflorescència de fins a 20 cm però que segueix creixent després de l'antesi, amb un nombre elevat de flors bracteades, les flors tenen 6 tèpals de color violeta, els estams tenen el pol·len groc. Els fruits en càpsula són globosos i arriben als 10 mm de diàmetre.

Habita els indrets secs i sovint pedregosos, matollars i prats. Distribució submediterrània, nord d'Àfrica i Península Ibèrica, Itàlia i lles de la Mediterrània.

 

 

Scilla peruviana L.

Inflorescència en desenvolupament, matollars aclarits amb argans, vers Tiznit, Marroc, febrer de 2011

 

 

Scilla peruviana L.

Planta, fullam i inflorescència, matollars aclarits amb argans, vers Tiznit, Marroc, febrer de 2011

 

 

Scilla peruviana L.

Planta al seu hàbitat, matollars aclarits amb argans, vers Tiznit, Marroc, febrer de 2011

 

 

Flora