Anredera cordifolia (Ten.) Steenis Fl. Males., Ser. 1, Spermat. (ser. 1) 5(3): 303. (1957) ; parra de Madeira, bàlsam emparrador

Boussingaultia cordifolia Ten. in Ann. Sci. Nat.ser. 3, 19: 355 (1853) [Basiònim]

Planta perenne, rizomatosa; rizoma amb diversos tubercles; tiges aèries anuals, volubles, glabres, més o menys ascendents, sovint superen els 2 m.. Fulles cordiformes, alternes, enteres, una mica carnoses, agudes, peciolades, no gaire piloses. Inflorescència de fins a un pam o poc més, sovint una mica ramosa: bràctees més curtes que el pedicel; pedicel de fins a 1,5 mm, bractèoles més petites que les bràctees, de fins a 1 mm; flors pentàmeres; sèpals d'1,5 x 1 mm, ovats; corol·la soldada amb els segments de fins a 2 x 1,5 mm, ovats i blanquinosos; estams exerts; Fruit carnós inclòs en el periant [no hem vist la planta en fruit, a la mediterrània difícilment fructifica. Floreix durant els mesos d'agost i setembre.

Habita els indrets nitròfils, herbassars arvenses i viaris, vores de cultius i descampats (Ipomoeo-Lycietum).

Cultivada com a ornamental i escapada del cultiu. Distribució europea i mediterrània. Originària d'Amèrica del Sud ha envaït bona part de la resta de continents esdevenint subcosmopolita. Els tubercles són comestibles.

Anredera cordifolia (Ten.) Steenis.

Parra de Madeira en flor, herbassar nitròfil vora carretera i camí, Montmeló (B), Vallès Oriental, Catalonia, 16 de setembre de 2012

Anredera cordifolia (Ten.) Steenis.

Fulles de parra de Madeira, herbassar nitròfil vora carretera i camí, Montmeló (B), Vallès Oriental, Catalonia,

16 de setembre de 2012

Anredera cordifolia (Ten.) Steenis.

Hàbitat de parra de Madeira, herbassar nitròfil vora carretera i camí, Montmeló (B), Vallès Oriental, Catalonia,

16 de setembre de 2012