Sonchus arvensis L. var. maritimus Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman
|
Sonchus arvensis L. var. maritimus |
Flors, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011
|
Sonchus arvensis L. var. maritimus |
Flors, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011
|
Sonchus arvensis L. var. maritimus |
Planta, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011
|
Sonchus arvensis L. var. maritimus |
Fulles, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman
El lletsó d'aigua, és una herba perenne, glauca, de la família de les compostes; forma rosetes de fulles basals de les quals surten les tiges que porten els capítols florals; es desenvolupa vegetativament mitjançant tiges subterrànies o rizomes; és rica en làtex blanquinós com la resta dels seus congèneres; rarament supera els 50 cm. Les fulles són allargades, lanceolades, serrades o dentades; les de la tija són sèssils i auriculades; les de la base sovint agrupades en roseta; l'anvers és d'un verd glauc i el revers més blanquinós; no solen superar els 30 x 3 cm. Les flors del capítol són ligulades, grogues i estan envoltades per les bràctees que les protegeixen i que estan disposades en diversos nivells; tant l'estil com l'estigma són grocs. Els fruits són aquenis, molt nombrosos a cada capítol, fan uns 3 mm i porten un plomall de pèls anomenat papus; el papus fa que el vent dispersi les llavors. Viu als herbassars vora els rius i d'altres corrents d'aigua, també a les jonqueres i no defuig els sòls moderadament salins. La subespècie aquí presentada habita les jonqueres i els herbassars humits i no massa salins en llocs poc assolellats. És comú en els habitats propers al riu, però molt rar o inexistent a la resta de la nostra comarca. La seva distribució general és ibèrica i magrebí. Hem constatat una gran davallada en les seves poblacions: molt comú a la nostra comarca durant els anys 80 ha passat a ser força rar en indrets que abans era molt abundant. Alguns altres congèneres seus (Sonchus tenerrimus per ex., anomenat "llicsó") es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil.
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman |
Lletsó d'aigua en un herbassar vora l'Ebre, Sebes, Flix (T), agost de 2012
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman |
Fulla dentada de lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman |
Capítol floral de lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman |
Capítol floral amb aquenis madurs i els papus blancs de lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman |
Herbassar on domina el lletsó d'aigua, fulles agrupades en roseta basal, Sebes, Flix (T), agost de 2012
|
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman |
Herbassar on domina el lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012
|
Sonchus oleraceus L.
|
Sonchus oleraceus L. |
Sonchus oleraceus L. |
Sonchus oleraceus L. |
Sonchus oleraceus L. |
Sonchus tenerrimus L.
El lletsó de paret és una herba perenne o, més rarament, anual, de la família de les compostes, glabra, erecta, ramificada, fràgil, amb làtex blanc abundant; de vegades supera el mig metre d'alçada. Fulles auriculades, amplexicaules, dentades, pinnatipartides o pinnatisectes, anvers verd clar i revers glaucescent; els segments foliars són de formes variables però amb la base estrangulada; aurícules allargades i agudes. Inflorescència amb varis capítols al capdamunt; receptacles sense bràctees; base del capítol i gemmes axil·lars amb un toment blanquinós; bràctees més llargues que el tub de la corol·la disposades en diverses fileres, verdes amb un voraviu negrós. Flors ligulades, grogues, les exteriors una mica més llargues que les centrals; estil i estigma d'un marró clar o verdós. Fruit en aqueni bru clar, solcades longitudinalment i rugoses transversalment, de 2,5 x 3,5 cm; papus blanc, amb pèls simples de fins a 8 mm. Habita les vores dels camps i les xarxes viàries, especialment comú a les parets i runams (Ruderali-Secalietea, Parietarietalia). És planta de distribució mediterrània. Tant el lletsó de paret com alguns altres congèneres seus (Sonchus spp.) es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil. S'ha considerat com a planta de propietats diürètiques i també s'anomena "pixallits".
|
Sonchus tenerrimus L. |
Planta de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Capítol floral de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Inflorescència de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Tija de lletsó en flor, Flix, Vingalis de Lloret, en un erm, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Fulla auriculada de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Receptacle sec amb les bràctees d'un capítol floral de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Fruit -aqueni rugós- amb plomall (papus) de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012
|
Sonchus tenerrimus L. |
Plantes de lletsó, Flix, Vingalis vers la Palma, vores d'un bancal, desembre de 2012
|