Sonchus arvensis L. var. maritimus

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Sonchus oleraceus L.

Sonchus tenerrimus L.

 

 

Sonchus arvensis L. var. maritimus

Flors, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011

 

Sonchus arvensis L. var. maritimus

Flors, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011

 

Sonchus arvensis L. var. maritimus

Planta, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011

 

Sonchus arvensis L. var. maritimus

Fulles, dunes a la platja de Meijendel Wassenaar, Zuid-Holland, Nederland (NL), juny de 2011

 

 

 

 

 

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman
=S. aquatilis Pourret

 

El lletsó d'aigua, és una herba perenne, glauca, de la família de les compostes; forma rosetes de fulles basals de les quals surten les tiges que porten els capítols florals; es desenvolupa vegetativament mitjançant tiges subterrànies o rizomes; és rica en làtex blanquinós com la resta dels seus congèneres; rarament supera els 50 cm.

Les fulles són allargades, lanceolades, serrades o dentades; les de la tija són sèssils i auriculades; les de la base sovint agrupades en roseta; l'anvers és d'un verd glauc i el revers més blanquinós; no solen superar els 30 x 3 cm.

Les flors del capítol són ligulades, grogues i estan envoltades per les bràctees que les protegeixen i que estan disposades en diversos nivells; tant l'estil com l'estigma són grocs.

Els fruits són aquenis, molt nombrosos a cada capítol, fan uns 3 mm i porten un plomall de pèls anomenat papus; el papus fa que el vent dispersi les llavors.

Viu als herbassars vora els rius i d'altres corrents d'aigua, també a les jonqueres i no defuig els sòls moderadament salins. La subespècie aquí presentada habita les jonqueres i els herbassars humits i no massa salins en llocs poc assolellats.

És comú en els habitats propers al riu, però molt rar o inexistent a la resta de la nostra comarca. La seva distribució general és ibèrica i magrebí.

Hem constatat una gran davallada en les seves poblacions: molt comú a la nostra comarca durant els anys 80 ha passat a ser força rar en indrets que abans era molt abundant.

Alguns altres congèneres seus (Sonchus tenerrimus per ex., anomenat "llicsó") es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil.

 

 

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Lletsó d'aigua en un herbassar vora l'Ebre, Sebes, Flix (T), agost de 2012

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Fulla dentada de lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Capítol floral de lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Capítol floral amb aquenis madurs i els papus blancs de lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Herbassar on domina el lletsó d'aigua, fulles agrupades en roseta basal, Sebes, Flix (T), agost de 2012

 

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman

Herbassar on domina el lletsó d'aigua, Sebes, Flix (T), agost de 2012

 

 

 

 

 

 

Sonchus oleraceus L.

 

 

Sonchus oleraceus L.
Sonchus oleraceus L.
Sonchus oleraceus L.
Sonchus oleraceus L.

 

 

 

 

 

Sonchus tenerrimus L.

 

El lletsó de paret és una herba perenne o, més rarament, anual, de la família de les compostes, glabra, erecta, ramificada, fràgil, amb làtex blanc abundant; de vegades supera el mig metre d'alçada.

Fulles auriculades, amplexicaules, dentades, pinnatipartides o pinnatisectes, anvers verd clar i revers glaucescent; els segments foliars són de formes variables però amb la base estrangulada; aurícules allargades i agudes.

Inflorescència amb varis capítols al capdamunt; receptacles sense bràctees; base del capítol i gemmes axil·lars amb un toment blanquinós; bràctees més llargues que el tub de la corol·la disposades en diverses fileres, verdes amb un voraviu negrós. Flors ligulades, grogues, les exteriors una mica més llargues que les centrals; estil i estigma d'un marró clar o verdós.

Fruit en aqueni bru clar, solcades longitudinalment i rugoses transversalment, de 2,5 x 3,5 cm; papus blanc, amb pèls simples de fins a 8 mm.

Habita les vores dels camps i les xarxes viàries, especialment comú a les parets i runams (Ruderali-Secalietea, Parietarietalia). És planta de distribució mediterrània.

Tant el lletsó de paret com alguns altres congèneres seus (Sonchus spp.) es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil. S'ha considerat com a planta de propietats diürètiques i també s'anomena "pixallits".

 

 

Sonchus tenerrimus L.

Planta de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Capítol floral de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Inflorescència de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Tija de lletsó en flor, Flix, Vingalis de Lloret, en un erm, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Fulla auriculada de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Receptacle sec amb les bràctees d'un capítol floral de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Fruit -aqueni rugós- amb plomall (papus) de lletsó en un erm, Flix, Vingalis de Lloret, desembre de 2012

 

Sonchus tenerrimus L.

Plantes de lletsó, Flix, Vingalis vers la Palma, vores d'un bancal, desembre de 2012

 

Flora