Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss.) Nyman

Scorzonera longifolia (Emb. & Maire) Greuter

Scorzonera hispanica L., Sp. Pl. 791 (1753)
subsp. crispatula (Boiss.) Nyman
=Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.

Planta perenne herbàcia de la família de les compostes, poc pilosa, amb la rabassa gruixuda cilíndrica amb l'escorça marró clar o fosc. Les tiges són simples o molt poc ramificades, poc pilosa i la poca pilositat de la base és d'aspecte cotonós, pot arribar a superar –rarament- els 2 pams d'alçada. Les fulles estan agrupades a la base en forma de roseta basal, rarament algunes caulinars, tenen l'aspecte ondulat o fistonat, lanceolada des de 30(35) x 6 cm, atenuades a la base. Les flors estan agrupades en capítol; el capítol està envoltat per l'involucre format per bràctees de fins a 30 x mm, són glauques i tenen el marge blanquinós; les bràctees estan agrupades en 4 fileres, les externes amb la base ampla i curtes i les internes són primes i més llargues. Flors totes ligulades de color groc que poden arribar als 5 cm que sobrepassen en més d'1 cm l'involucre, envoltades per bràctees més curtes que les flors. Fruits en aqueni que no arriben als 2 cm, els externs estriats, finalment de color marró fluix, tenen un papus de fins a 25 mm. Floreix a l'abril i al maig.

Habita els herbeis secs i les brolles herboses, en sòls calcaris sovint margosos o una mica argilosos. És rara i escassa. La subespècie és ibèrica i occitana, l'espècie s'esten al nord de la Mediterrània.

S'anomena també salsifí negre, pel color del rizoma. És utilitzat a la cuina i en medicina popular. Es menja l'arrel prèviament cuita i es pot posar des d'amanides a guisats, alt contingut en vitamina E i B, s'ha de coure l'arrel, també s'utilitzen les altres parts de la planta, crida l'atenció la truita de flors de l'escurçonera. En medicina popular s'ha vingut utilitzant com a diürètica i antireumàtica.

El nom d'escurçonera prové de la creença que es un contraverí contra les mossegades dels escurçons. Avui en dia hi ha plantacions dedicades específicament a les espècies d'aquest gènere. Fotos del rizoma properament.

Planta en fliro. Vingalis, Flix (T), la Ribera d'Ebre, maig de 2013

Inflorescència, capítol. Vingalis, Flix (T), la Ribera d'Ebre, maig de 2013

Fulles de la roseta basal. Vingalis, Flix (T), la Ribera d'Ebre, maig de 2013

Planta en flor. Vingalis, Flix (T), la Ribera d'Ebre, maig de 2013

Inflorescència, capítol seccionat immadur. Vingalis, Flix (T), la Ribera d'Ebre, maig de 2013

Scorzonera longifolia (Emb. & Maire) Greuter, in Willdenowia 33: 237. 2003

Basionym: Scorzonera pygmaea Sibth. & Sm., Fl. Graec. viii. 61. t. 783. subsp. longifolia Emb. & Maire, in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 28: 366. 1937
=Scorzonera caespitosa Pomel, Nouv. Mat. Fl. Atl.: 266. 1875
subsp. longifolia (Emb. & Maire) Dobignard, in J. Bot. Soc. Bot. France 28: 70. 2004
=Scorzonera pygmaea Sm., Fl. Graec. Prodr. 2: 122. 1813 (TU(A)) Euro-Med

It is herbaceous perennial species, up to 15 cm, the leaves are lanceolate, hairy, with white hairs, and the flowers are grouped in capitulum and are yellow.
Grow in arid, sandy and rocky soils. This species, sensu stricto, is endemic of Morocco.