Inula conyza DC.

Inula conyza DC., Sp. Pl. 2: 830 (1753), ínula coniza, ínula aspra

Planta perenne, amb tija erecta, pilosa i foliosa que supera el metre i mig, ramificada a la part superior, fulles amb el pecíol curt o be sèssils les superiors, d’un verd fosc, gruixudes de fins a poc més de 20 cm de llargada i 5 d’amplada, flors groguenques o vermelloses agrupades en capitols allargats i que no solen superar les bràctees de l’involucre i que per tant no són gens evidents, la punta de les bràctees està recorbada cap enfora, el fruit és un aqueni amb papus.

Habita els marges dels boscs en indrets ombrívoles. És més aviat rara. És de distribució Latesubmediterrènia (Eurosiberiana).

Floreix del juliol al setembre.