INICI

Al Matagalls des del Coll Formic

Excursió d'hivern realitzada en vàries ocasions, les tres darreres, el dia 4 de gener de 2004, el dia 1 de gener de 2005 i el dia 4 de gener de 2006.

 

Per arribar a Coll Formic, si es ve d'Osona, cal agafar la carretera BV 5301 de Seva cap a Sta. Maria de Palautordera, a uns 5,5 km passem pel Brull i al km 26,4 arribem a Collformic. Abans i després del Coll hi ha unes esplanades habilitades per aparcar el vehicle. Al mateix coll hi ha un restaurant obert també els caps de setmana.

 

Resum del recorregut

El recorregut és de 3,5 km aproximadament i té un desnivell total de 552 m . Segons les parades i les observacions que fem trigarem al menys 1 h i 30' a pas tranquil. Sortim del Coll Formic (1145 m.sm) i, passant per la "creu carlina", arribem a la pista que seguim cap a la dreta i deixem endarrere la masia de Sant Andreu (10'); uns centenars de metres endavant deixem la pista i, per un corriol a la dreta, pugem al pla de Barraca (35') i, posteriorment, al Turó Gros (55'). Planegem pels colls d'Estanyol i el dels Llops (1h 15'') i, en fort pendent, arribem al cim del Matagalls (1697m. sm) (1h 30'). Encara que amb trams de forta pujada, és una passejada agradable i sense cap dificultat. Proposem l'època d'hivern per ser especialment agradable. Inclús amb neu la dificultat no passa de mitjana.

 

De Coll Formic a la masia de Sant Andreu, en vermell el camí que farem de tornada. (Font: ICC)

 

Punt de partida; a l'esquerra, les escales que marquen l'inici de l'itinerari.

 

La "creu carlina"

Al començament del recorregut, corriol amunt, pujant per escales de granit desgastat, trobem la "creu carlina" amb el següent escrit: "Preguem germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874".

Seguim el mateix corriol uns quants metres i arribem a la pista ampla que, cap a  l'esquerra, ens porta a la carretera d'on venim i, cap a la dreta, a la masia de Sant Andreu i cap a Sant Segimon i el Turó d'en Bessa. En aquest punt tenim dues opcions: la primera és creuar la pista i enfilar amunt en fort pendent per la carena dels Roures seguint les marques (blanques i vermelles) de la GR-5.2; la segona, més fàcil i planera, és seguir a la dreta l'ample camí que ens porta en 10 minuts a la masia de Sant Andreu.

Les gabarres, fruits madurs dels rosers (Rosa sp.), resisteixen els forts freds de l'hivern.

 

Seguint el camí cap a la Masia de Sant Andreu de la Castanya

Hem deixat al corriol alguns esbarzers (Rubus sp.) i mates de gòdua ( Cytisus scoparius subsp. scoparius) i bàlec (Cytisus purgans) que són difícils de diferenciar sobretot en estat vegetatiu. Ara per sobre del camí ample podem observar un reduït però ecologicament important grup de roures (Quercus petraea) i alguna alzina (Quercus ilex) barrejada i es fan més abundants les mates de gòdua . A la dreta un grup de freixes (Fraxinus sp.) envolta una bassa per abeurar el bestiar.

 

Fruits d'arç blanc(Crataegus monogyna)

 

A més de les gabarres hi ha altres fruits de tonalitats vermelloses, que també resisteixens els freds i augmenten el rebost d'alguns animals, com ara els de l'arç blanc(Crataegus monogyna) o els del grèvol (Ilex aquifolium) que podrem observar cap al cim. Abans d'arribar a la masia trobem una gran alzina que l'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp.

 

Alzina centenària (Quercus ilex)

El bestiar té un punt de trobada a l'Alzina centenària.

Masia de Sant Andreu de la Castanya, en plena explotació ramadera

Façana de la masia de Sant Andreu de la Castanya

De la masia de Sant Andreu al Pla de la Barraca. (Font: ICC)

Deixem endarrere la masia i seguim el camí. Aquí podem observar les formes capritxoses que agafen els esquistos en metamorfitzar-se. Els prats estan ara coberts de falguerars secs de falguera aquilina (Pteridium aquilinum); en indrets formen les landes de gòdua i falguera. Abans de la forta corba a l'esquerra, deixem el camí ample (veure la foto) i agafem el corriol que entre denses mates de gòdua i algun bàlec va pujant en direcció NNE fins al Pla de la Barraca on s'ajunta amb el camí que seguia la primera opció que nosaltres no hem agafat. Als vessants assolellats i més secs és abundant el timó (Tymus vulgarsis) i entre roques i més ajagut el timonet o serpoll (Thymus pulegioides).

Esquists al talús del camí

Deixem el camí, enfilem el corriol

Diversitat geològica: Esquists (foscos), granits (rosats), quars (blancs)

El marxívol (Helleborus phoetidus) a punt de començar la florida hivernal.

Vista des del coll del Pla de la Barraca (llegenda al text)

Al coll de Pla de Barraca a 1365 m.sm tenim unes esplèndides vistes. A l'esquema de la foto podem veure el Coll Formic (A), el camí que hem seguit en verd i el que agafarem de baixada en groc (A - D); en aquest punt s'ajunten els dos. Veiem també el camí que puja cap al Pla de la Calma (A - B) i, al fons, les muntanyes de Sant Llorenç de Munt (C) i les de Montserrat (E).

Panoràmica des del coll del Pla de la Barraca; al fons, el Turó d'en Bessa.

Panoràmica des del coll del Pla de la Barraca (llegenda al text)

La panoràmica del Pla de Barraca invita, si el dia és clar i no massa gèlid, a seure a les roques o estirar-se al prat per tal d'observar la serralada pirinenca nevada al nord (1) i, cap al nord est, la carena del Pla del Ginebre amb un grup aïllat de faigs (Fagus sylvatica) (3), landes de gòdua i falguera (4) i algun grèvol (5). Al Pla crida l'atenció un clot profund i circular (2) amb l'aspecte d'impacte de meteorit que sembla ser que s'utilitzava com a "clot de neu o de gel". A partir d'aquest punt i fins al Turó Gros tenim el tram més dur de l'itinerari. També és la part més erosionada (6) per la pressió dels centenars de muntanyencs que pugem al Matagalls. Hem de tenir molta cura de no augmentar la dregadació del medi i especialment en aquest tram perquè en aquest fons de vall hi queden els ginebres més vells d'aquest indret.

 

Fageda a l'obac del Turó Gros.

 

Del Pla de la Barraca al Turó Gros. (Font: ICC)

Un cop arribats al vessant est del Turó Gros per sobre la fageda amb bruguera (Calluna vulgaris), el camí va planejant pels vessants obacs sovint amb neu i gel i passa pel collet de l'Estanyol i el coll dels Llops, tot vorejant els turons d'Estanyol i el de Morera. És un tram molt agraït per la vista i el descans després de la pujada.

Marca de la pista de la tradicional Matagalls - Montserrat , una travessa interessant

Fageda envoltada de falguerar sec.

Les restes d'un bolet (Calvatia utriformis) entre la neu, al collet de l'Estanyol

Del Turó Gros al Coll de Llops, una parada a la Font Freda (Font: ICC)

Vessant obac del Turó d'Estanyol, on la neu roman força temps.

Darrers faigs al coll d'Estanyol, al fons el cim del Matagalls

Arribats al coll del Llops podem enfilar directament la darrera pujada o bé podem desviar-nos a l'esquerra cap al sot de les Salleres on hi ha vàries fonts, entre d'altres la Font de la Rosa i per sobre la Font Freda. Envoltant el falguerar del sot, restes de landa de bruguerola amb viola canina a la part baixa i més abundant el matollar de ginebró.

Barranc de les Salleres amb la Font Freda i la Font de la Rosa

Reposant amb el Sol a la cara a la Font Freda.

La Font Freda i la Font de la Rosa són símbols i "fonts poètiques sense cap mena de dubte", a la Font Freda hi podem llegir el poema escrit per mossèn Cinto Verdaguer: " Ah! si volant a la glòria, pogués posar-me en ton cim, per dir adéu a ma terra, la terra que tant amí". La degotera d'aquesta mateixa font té forma de llibre amb una dita de Jaume Balmes: "Voleu evitar les revolucions, feu evolucions"

La mort de Balmes

Degotera de la Font Freda en forma de llibre, de Jaume Balmes

Bruguera (Calluna vulgaris) al matollar de ginebre ( Juniperus comunis subsp. comunis)

Falguerar (Pteridum aquilinum) sec

Matoll de ginebró en fruit (Juniperus comunis subsp. alpina )

Retornem al coll dels Llops i en direcció nord est enfilem el darrer tram amb pendent considerable però que serà relativament curt. En aquest tram observem el matollar de ginebró que en general no sol superar els dos pams.

Darrer tram, del coll de Llops al cim de Matagalls (Font: ICC)

Matollar de ginebre

Poc a poc disminueix la densitat del matollar de ginebró i, davant l'esperançadora visió de la gran creu del Matagalls, el matollar deixa pas al prat subalpí format bàsicament per festuques (Festuca spp.) i lúzules (Luzula spp.). Aquests prats que creixen sobre sòls àcids amb gran quantitat d'humus estan molt alterats tant pel pasturatge com per la gran quantitat d'afluència d'excursionistes els caps de setmana.

Ja tenim la creu de Matagalls a la ma.

Arribant al cim

El cim del Matagalls, al massís occidental del Montseny, un Mirador excepcional. Si el dia és clar i nítid, la visió és espectacular. Els Pirineus queden a l'abast de la vista, el massís del Canigó, les Alberes, cap al mar l'Empordà, el Gironès i la Selva, el massís oriental del Montseny amb Les Agudes i el Turó de l'Home, la mar al fons, la vall del Tordera i la serralada Litoral fins més enllà de Collserola, Sant Llorenç de Munt i Montserrat, les cingleres del Bertí i el Cerdà, el Pedraforca i les muntanyes del Pre-Pirineu al nord oest del Berguedà, Osona i Ripollès, el Puigmal ...

 

La Creu de Catalunya, poema de mossèn Cinto, a la base de la Creu

Més a l'abast dels nostres sentits, el vessant nord del massís està cobert de fagedes desfullades; a baix, Viladrau a tocar. Entre la fageda és notable la presència de l'avetelleda a l'obaga de Coll Pregon; el Montseny és la localitat més meridional de la Península Ibèrica on arriba l'avet. Aquest petit bosquetó sembla que poc a poc es va recuperant. L'avet és espècie amant de l'ombra i de l'humitat, sobretot ambiental, i es disposa en indrets on les boires són denses i abundants a l'estiu. El color verd fosc del seu fullatge destaca entre la fageda ara desfullada.

Avetelleda de Coll Pregon (Abies alba)

Les Agudes al fons a l'esquerra i el Turó de l'Home tapat pel núvols.

El coll de l'Home mort; al fons a l'esquerra s'endevinen les antenes del Turó de l'Home.

Cap al coll de l'Home mort es desdibuixen els límits dels diferents tipus de vegetació, els prats subalpins, el matollar de ginebró i la fageda. Si el vent i la temperatura ho permeten, podem fer un descans tot observant aquesta meravella que tenim a l'abast. És segur que sigui quina sigui l'hora i el dia, els paisatges ens faran quedar amb la boca oberta.

Amplitud de vistes al fred capvespre : Collserola i Barcelona

Un corb (Corvus corax) al cel, al fons Montserrat, a mig terme Sant Llorenç de Munt

És evident que l'hivern no és el millor moment per tal de poder observar la interessant fauna que hi ha en altres èpoques de l'any, i tampoc és el millor moment per veure la floració de la majoria de plantes. Però cada moment té la seva màgia i l'hivern en té molta. Com que el recorregut no és massa dificultós, és molt interessant fer vàries sortides per tal de veure l'evolució anual d'aquests ecosistemes que hem de preservar.

Aquest Web en fase de prova està dedicat a tots els membres del fòrum EspacioNatural, importants naturalistes i bons companys i amics.

Agrairem molt a tots aquells i aquelles que vulgueu comunicar-nos les moltes errades que pugueu trobar per tal de fer-ne les esmenes corresponents i també les possibles determinacions d'espècies que són incorrectes o bé aquelles mancades d'espècie. També us agrairem les aportacions al disseny de la pàgina.

 

Tornar

 

 

Disseny del Web: Mar Irida Lloret i Bernat Lloret